Història del cole
L'any 1920 el P. Bernardino de Jesús Maria, visitador i definidor general de l'Orde del Carme, al seu pas pel convent dels frares carmelites de Burriana, va ser visitat per un nombrós grup de pares de família demanant l'obertura d'un col•legi per educar els seus fills, per garantir una formació intel•lectual i cristiana per als menuts. Després de fer les consultes pertinents amb els superiors de l'Orde dels carmelites, l'any 1921 el capítol provincial d'Aragó-València va autoritzar la creació d'un centre educatiu de primer ensenyament, amb el nom de Col•legi Niño Jesús de Praga dels Pares Carmelites. Este era el nom oficial que els frares designaven per a qualsevol activitat o institució dedicada als xiquets i jóvens en qualsevol casa religiosa de la província eclesiàstica.
Des d'aleshores el col•legi, segons les èpoques que li ha tocat viure, ha impulsat el seu ideari des del dinamisme de la fe i del compromís evangèlic, incidint en els valors humans i cristians, amb la comunitat religiosa dels frares, els professors i els pares i mares de família.
El col•legi va començar la seua vida d'una manera modesta, i va anar convertint part de les dependències del convent, en aules. La coneguda com "la porta del col•legi", és la que es conserva actualment pel carrer dels Frares. Anys després va aparèixer "la porta del pati" (carrer de Sant Joan de la Creu) on encara es conserva l'escut carmelità.
En el pati actual on els xiquets juguen, els frares sembraven hortalisses i degut a les necessitats del col•legi, l'hort va desaparèixer per a que l'utilitzaren el xiquets i jóvens.
Des del moment de la creació del col•legi, les modificacions es van fer segons la utilitat i necessitats del moment. L'any 1966 és quan el convent patix la màxima transformació. Era l'època del P. Manuel Ferrada, fill de Burriana, com a director del col•legi. Desapareixen les terrasses dels costats nord i oest i només els costats sud i est permaneixen en el seu estat original. Van ser unes obres necessàries perquè els Pares Carmelites sol•licitaren la implantació i el reconeixement del batxiller, una aprovació que va arribar el 15 de juliol de 1967. Fins aleshores s'impartien les classes en el col•legi i els exàmens finals per a obtindre la titulació, es realitzaven a l'institut Francesc Ribalta, de Castelló.
El col•legi no es va dedicar només a impartir les assignatures pròpies d'un centre religiós. La difusió de la cultura també va traspassar els murs del convent i es va manifestar d'altres formes.
Una de les icones culturals més emblemàtiques, va ser la construcció d'un saló d'actes per al col•legi anomenat "Niño Jesús de Praga" en una part de l'hort del convent. La seua inauguració va ser el 21 de desembre de 1928. Des d'aleshores diversos personatges de la cultura van desfilar per l'escenari d'este saló d'actes, com Abel Mus o el mestre Iturbi. També es feren programacions literàries i musicals, obres de teatre o projeccions de pel•lícules. Més tard el saló va passar a denominar-se Teatre Casares, i després, Teatre Principal. L'any 1992 va ser enderrocat i hui, un bloc d'edificis ocupa el seu lloc. Lamentablement Burriana no va ser capaç de mantindre per al futur este testimoni de la cultura.
El P. Alberto, que era professor del col•legi, s'encarregava dels més xiquets. Dels pàrvuls, hui infantil. Quan ell va arribar al col•legi va començar a organitzar i dirigir unes representacions literato-musicals, de les quals el màxim exponent era el betlem i els intèrprets, els xiquets. A l'inici de curs feia un repartiment de papers on assajaven les escenes. La innocència d'aquells infants van fer famós "El Betlem del P. Alberto". Tal va ser la magnitud de l'acte i l'èxit aconseguit, que va representar l'obra en el Teatre Principal de Saragossa (1943-44) i en el Patronat i en el Teatre Principal de València (1944-45). D'estes representacions, que es va escenificar durant quinze anys, podem destacar la programació cultural de l'any 1930-31, on es presentà l'obra, "La cuna del mesías" al saló d'actes Niño Jesús de Praga del col•legi. La col•laboració del P. Gonzalo posava la nota musical, ja que era l'autor de tota la música del betlem. El muntatge constava aproximadament de cent personatges i vint-i-set quadres: l'anunciació, l'àngel Gabriel, l'infern, el pessebre, els Reis d'Orient o la fugida d'Egipte, per citar algunes de les escenes més significatives. D'aquelles interpretacions escolars, molts van aprendre l'art de la declamació per parlar i actuar en públic i també, en altres, la afició al teatre. Cal ara fer un entranyable record, per citar els intèrprets i les seues famílies que varen gaudir de moments tendres i inoblidables.
L'ideari carmelità també es va fer present en la Festa de la Poesia, que es va celebrar des de 1968 a 1976, obra que va impulsar el P. Manuel Ferrada, un frare que va portar el col•legi a una alta activitat renovadora. És esta una pàgina d'or en la història del col•legi, on jóvens de Burriana d'altres centres educatius de la ciutat, amb amor per l'escriptura, la literatura i la poesia van participar en estos actes culturals. Altres personalitats de la cultura també van passar pel saló d'actes del col•legi. Molt encertadament el P. Manuel Ferrada va utilitzar la poesia, tan pròpia de sant Joan de la Creu i de l'ordre de carmelites, per acostar la cultura als jóvens, per cantar alt i per pensar sobre els valors de l'ésser humà. Alguns d'aquells jóvens que van participar en aquella festa cultural de les paraules, hui son escriptors, professors, lingüistes o literats.
El 16 de juny de 1963 es van reunir en una sala del convent, el P. Vicente Pitarch, superior de la casa, el P. Leopoldo Blanch, director del col•legi i un grup d'antics alumnes, amb la idea de fundar una confraria de setmana santa. Este dia va començar a caminar la Germandat de Nostra Senyora de la Pietat, fundada per antics alumnes del col•legi Niño Jesús de Praga dels Pares Carmelites Descalços. Enguany per tant, es complixen 50 anys de la seua fundació.
El seu objectiu principal va ser promoure el culte públic als misteris de la fe, així com col•laborar a dinamitzar la setmana santa de Burriana i formar part de la junta de germandats, crear vincles d'unió amb el col•legi i la comunitat de frares, incorporar alumnes i antics alumnes del col•legi i fomentar l'ideari cristià i els valors fonamentats en la fe, la devoció i la cultura, a través de l'art.
El conjunt artístic de la confraria, és obra de l'artista valencià Octavio Vicent i es va inaugurar la setmana santa de 1965. La imatge representa a la Mare de Déu al peu de la creu i el sudari, amb el seu fill mort en braços. L'escultura evoca un gran realisme i una gran bellesa en este moment històric de la passió i mort de Jesús. Amb este pas processional, es transmitix la fe com una autèntica lliçó catequètica, representant d'una manera universal el sofriment del món. Octavio Vicent va dedicar altres obres per a esta església de Sant Josep del Pares Carmelites, com el retaule de l'altar del Jesuset de Praga. També son pare, Carmelo Vicent, va ser l'autor del retaule de l'altar de la Mare de Déu del Carme, el Cor de Jesús o Sant Joan de la Creu.
L'obra escultòrica d'este artista valencià, es troba en altres llocs de la nostra ciutat, amarats d'art i d'història, com el Crist Salvador (1972) que presidix l'altar major de la Basílica d'El Salvador o l'estàtua del Pla, de D. Jaime Chicharro (1961).
Molts frares han segut els qui durant la vida del col•legi l'han dirigit: P. Bernardo Claramonte, P. Leopoldo Blanch, P. Manuel Ferrada, P. Alfredo Saiz, P. Simón Velasco, P. Antonio Calavia, P. Pascual Martínez o el P. José Carlos Gimeno qui va ser l'últim frare que va dirigir el col•legi.
Durant tres anys va estar obert el "Club Teresiano de Maria i Jesús" on tots els dissabtes es reunien un bon grup d'alumnes del col•legi i d'altres centres de la localitat, per fer obres de teatre, per organitzar excursions, jocs, lectures...L'ànima d'este grup dinàmic i divertit va ser el P. Jose Blanco, que impartia classes de treballs manuals i dibuix. Un autèntic artista que va dedicar la seua vida a ser frare, consagrant-se a Déu en la vida religiosa. Recorde l'art especial que tenia en ensenyar als alumnes a fer falles.
D'entre tots els frares que han passat per Burriana, sempre hi ha algun més coneguts que altres. En este apartat hem de citar al P. Juan de Dios Morenilla que mereix un capítol en esta xicoteta història. Tenia una gran afició a la pintura, la fotografia o el periodisme la qual cosa va transmetre als seus alumnes. En 1966 va ser nomenat professor de dibuix del nostre col•legi i va obrir una acadèmia de pintura fins l'any 1991. Va ensenyar dibuix i pintura a molts alumnes del col•legi i als que venien d'altres escoles. Alguns d'ells van seguir les seues inclinacions artístiques. Per la seua gran labor pedagògica, durant quatre anys consecutius, els seus alumnes van ser premiats en Arenzano (Gènova) en el Concurs Internacional Piccoli Artista. La seua obra més pública i notòria a Burriana, està exposada tot l'any en la Parròquia Maria Auxiliadora, on va ser l'encarregat de pintar un mural de vint-i-set metres, i on es pot contemplar la vida de Sant Joan Bosco, fundador de la congregació salesiana. En aquella obra van quedar immortalitzats alguns dels seus alumnes i també altres personalitats com el cardenal de Burriana, D. Vicente Enrique i Tarancon, el bisbe de la diòcesi d'aleshores D. Josep Maria Cases Deordal o el papa Joan Pau II. Altres obres estan encara hui dia en el convent, a l'entrada de la porteria o en el refetor dels frares o el col•legi.
En l'apartat del periodisme ens trobem l'obra "Cuénteme Ud. Su vida" on s'entrevista amb Robert Taylor, Antonio Machín, Carmen Sevilla, Giovanni Papini o el cardenal Tarancon. Coincidint en l'època de la direcció del col•legi per part del P. Manuel Ferrada va participar en la festa de la Poesia Ana Mariscal i en unes jornades sobre el cine a Paco Raval.
Conscients i coneixedors de la exigència que comporta el treball educatiu, l'any 1993 per disposició dels Superiors de l'Orde de Carmelites (Capítol Provincial i Definitori General) el col•legi és cedit als seus professors. Estos prenen el relleu generacional que amb treball i molt d'esforç, han portat al col•legi a un alt grau de reconeixement públic.
L'any 1996 el col•legi canvià de denominació i passà a titular-se "Illes Columbretes". La nova denominació, junt amb els professors del centre educatiu i la comunitat religiosa dels frares, fomenten la convivència cristiana i per part dels frares, mantenen l'ideari cristià del centre.
Hui dia, el Col•legi Illes Columbretes es presenta com un centre educatiu actualitzat i modern a l'alçada que la nostra societat exigix. Amb un professorat emprenedor i amb ganes de treballar el col•legi ha fet gran avanços.
La direcció ha anat implantant la línia en valencià a l'escola. D. Manuel Miralles Burguete (QEPD, 17 de novembre de 2010) professor del col•legi des de 1973 fins a 2010, va ser un dels impulsors en incloure el col•legi en el programa d'ensenyament en valencià. D. Manuel va ser un treballador infatigable pel que fa a la implantació del valencià al col•legi, així com un bon assessor i conseller de la direcció. Va ser també Cap d'estudis. Hui des de la finestra del cel vorà al col•legi amb satisfacció.
La direcció juntament amb l'AMPA porten endavant una gran quantitat d'activitats extraescolars, que també formen part del programa educatiu dels alumnes: l'escola d'estiu, setmana ecològica, xocolatada, bunyolada i xurros per falles, grups de música de tabal i dolçaina, betlem vivent, carnestoltes, dia de la pau, celebració de la festa del Jesuset de Praga, impartir la primera comunió a l'església del col•legi, pa i porta....activitats del més variat origen que fomenten la convivència entre els alumnes.
El 1921 va nàixer el nostre col•legi amb una vocació de servei. Amb millors i pitjors èpoques, el centre educatiu ha arribat fins als nostres dies. Enguany complix 93 anys. És lun dels principals centres educatius que permaneix en Burriana ininterrompudament (excepte l'època de la Guerra Civil. Es va reobrir el col•legi després del conflicte l'any 1941) prestant serveis educatius i fomentant la cultura.
El Col•legi del Jesuset de Praga, Pares Carmelites i hui Illes Columbretes, son denominacions que formen part de la nostra història. Si falta alguna d'estos elements, no s'entén el present. Tot forma part d'un mateix projecte que pot tindre l'orgull d'arribar quasi al centenari, i conservar una obra per explicar a Burriana: la part de la seua història educativa.
Felicitar a D. José Luis Agustí per la seua dedicació a este centre que és sa casa. Ha passat per ací com alumne, antic alumne, professor i vint anys de director. En part, ell és l'ànima de moltes de les coses que s'han realitzat en este col•legi i gràcies al seu ensenyament, els alumnes tindran un bon record en el camí de la vida.
Gràcies al planter de professors per dedicar les seues vides a la formació de les persones, un pilar fonamental per a crear una societat lliure i plural, amb llibertat de pensament i amb passió per la cultura que ens identifica i ens dignifica. I finalment gràcies als frares carmelites, perquè si ells no hagueren acceptat obrir una escola al segle passat, hui no estaríem parlant d'un projecte tan sòlid i amb projecció de futur, com és el Col•legi Illes Columbretes. Este centre educatiu continua com va nàixer: amb vocació de servei educatiu. Obrir les portes cada dia és motiu d'alegria, goig i satisfacció.
A continuació s'apunta una relació d'adreces electròniques, on es fa referència a les notícies de la vida dels frares carmelites en Burriana i de la vida educativa i cultural del col•legi del Jesuset de Praga, hui Illes Columbretes. La font documental és la revista Buris-ana.
Per a interès de tots aquells que visiten esta pàgina web i per a memòria perpètua de la nostra història!!!
Burriana, Fallera (1928-1957), pàg 4, 1957
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_9.pdf
Una ordenación en Roma, pàg 4, 1961
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_46.pdf
Pintando el templo, pàg 12, 1962
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_59.pdf
Motivo de orgullo, portada, 1962
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_62.pdf
Apoteosis teresiana, pàg 6, 1963
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_67.pdf
Una semana santa esperanzadora, portada. Abril 1963.
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_69.pdf
Glosas de semana santa, pàg 5, 1963.
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_69.pdf
Semana Santa, pàg 20, 1965
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_89.pdf
Aquellos belenes del Padre Alberto, pàg 4, 1965
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_92.pdf
En torno a un colegio, pàg 7, 1966
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_99.pdf
Capítulo Provincial de los padres Carmelitas, pàg 14, 1966
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_98.pdf
La enseñanza en Burriana, pàg 8, 1967
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_100.pdf
Mar y huerto, pàg 5, 1967
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_104.pdf
De RE Carmelitana, pàg 14, 1967
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_104.pdf
Final de curso, pàg 14, 1967
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_105.pdf
Mar y huerto. Primera edició de la festa de la poesia, pàg 2, 1968
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_109.pdf
1967, diciembre. Consolación 100, pàg 9, 1967
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_109.pdf
Casa de la Cultura, pàg 6, 1968
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_111.pdf
Mal de piedra, portada, 1973
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_135.pdf
Poesia a Borriana, portada, 1975
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_143.pdf
No sé como ha sido, pàg 2, 1975
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_143.pdf
Entrevista amb el P. Manuel Ferrada sobre la festa de la poesia, pàg 3, 1975
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_143.pdf
Un libro, pàg 5 1975
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_143.pdf
El laberint de la memòria, pàg 23, 2009
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_208.pdf
D. Manuel, pàg 19, 2010
http://www.burriana.es/agrupacio_borrianenca/pdf/Boletin_210.pdf
Article cedit per Jorge Bort (vicepresident de la Confraria i exalumne del col·legi)