• img portada1
  • img portada2
  • img portada3
  • img portada4
  • Illes Columbretes.

    Burriana.
  • Illes Columbretes.

    Infantil,Primària, ESO.
  • Illes Columbretes

    Burriana.
  • Illes Columbretes.

    Infantil,Primària, ESO.

 

 mod pastoral

MENJADOR 

 

mod erasmus



 

 

mod calendari

Calendari.

 

 

 

micro1 RÀDIO.

 

ARRIBANT AL NADAL

Fa poc més de dos mil·lennis, el poeta llatí Virgili va plasmar en una de les seues obres una frase que ajudaria a fer-lo cèlebre: Tempus fugit irreparabile: el temps s'escapa sense remei.

Han passat ja dos setmanes des que un xiquet encenguera el primer ciri de la corona d'advent, i ja estem pensant en què compondrà el menú del sopar de Nadal. I de nou, un any més ens trobarem davant del misteri del Nadal. Déu es fa home. El gran, es fa xicotet, tan xicotet que passa desapercebut en tantes ocasions, ocult pels ritmes d'eixe monstre del consum que ha caigut sobre el Nadal. Aprofitant els nostres millors sentiments, amenaça de buidar-nos per complet. Convé recordar que el primer Nadal es va celebrar en un lloc humil i que tots van estar convidats, des dels savis i rics mags d'orient fins els ignorants i pobres pastors que cuidaven ramats aliens. No és possible veure la grandesa de Déu encarnada en un dèbil xiquet nascut en un estable, com si d'un animal es tractara, si no és amb els ulls de la fe. Eixa fe que ens fa veure que per damunt de rics i pobres, alts i baixos, guapos i lletjos, tots tenim dins una flama posada pel mateix Déu, perquè reconeguem en cada home al nostre germà. Veure la humanitat com a família no és tan difícil, i menys si tirem una ullada realista a les nostres pròpies famílies. Per poc que observem descobrim que motius per a barallar sempre hi ha, i que si seguim units, no és tant perquè no tinguem motius per a la discussió, sinó perquè hi ha una clara voluntat de preservar i potenciar la nostra unió, unió que protegix l'amor que ens professem com a família. Sant Joan de la Creu, en el seu poema sobre l'encarnació, es meravella de l'intercanvi que es produïx entre els hòmens i Déu: Déu ens dóna la seua alegria i assumix el nostre dolor.

Ya que era llegado el tiempo
en que de nacer había,
así como desposado
de su tálamo salía
abrazado con su esposa,
que en sus brazos la traía,
al cual la graciosa Madre
en un pesebre ponía,
entre unos animales
que a la sazón allí había.

Los hombres decían cantares,
los ángeles melodía,
festejando el desposorio
que entre tales dos había.

Pero Dios en el pesebre
allí lloraba y gemía,
que eran joyas que la esposa
al desposorio traía.

Y la Madre estaba en pasmo
de que tal trueque veía:
el llanto del hombre en Dios,
y en el hombre la alegría,
lo cual del uno y del otro
tan ajeno ser solía.

Demanem al Senyor com a regal per a este nadal que recuperem esta mirada dels hòmens com els nostres germans, i esta visió de la humanitat com a família.

A facebook...